Hi ha alguna cosa més bonica que parlar dels somnis fets realitat? Potser sí: fer-ho dels somnis compartits que trenquen barreres i que encara poden créixer més. A Eric Bosser (Barcelona, 1995), coordinador del Club Handbol Poblenou, li cau la bava parlant del primer equip femení del club.

“L’aleví és un grup molt maco i generós, s’ho passen bé, estan molt motivades i volen aprendre. La feina de l’entrenador, Pol Dirvanauskas, és excel·lent”, destaca Bosser. El 17 d’abril, al pati de l’escola Arenal del Llevant, l’equip es va presentar en societat després d’una llarga cursa de fons, de dos anys de molta il·lusió, restriccions i pandèmia.

Els primers passos van ser amb dues jugadores i quan, a poc a poc, se n’anaven afegint més, va arribar el coronavirus. Res, però, va aturar-les. “Diria que han continuat totes”, matisa el coordinador del Club Handbol Poblenou. Ara en són moltes més. En concret, hi ha 14 jugadores de 5è i 6è de Primària amb fitxa per poder jugar i sis més que, de moment, s’entrenen.

L’equip començarà la temporada a l’octubre i compaginarà dues competicions: el campionat de Catalunya aleví femení nivell 1 i la competició escolar. “Hi haurà setmanes que tinguin dos partits, però són moltes jugadores i volem que disposin de minuts i aprenguin molt”, argumenta Bosser.

‍

El boca-orella

“Som un club petit amb pocs recursos i no hem pogut anar a les escoles a fer classes d’handbol”, es lamenta el coordinador del club poblenoví. Sí que han penjat cartells de promoció a l’entrada dels col·legis i han continuat celebrant la tradicional setmana en què qui juga al club convida amistats perquè passin una tarda i juguin a handbol. “El més efectiu ha estat el boca-orella”, confessa Bosser, l’artífex del projecte juntament amb Sergi Millan, l’altre coordinador de l’entitat.

La competició també és un gran reclam. “Dues jugadores de cinquè de Primària de l’escola Voramar s’han incorporat a l’equip perquè el curs passat es van sorprendre que el seu rival, el nostre, fos completament femení. Elles competien i estaven contentes en un mixt. En competicions de la Federació Catalana d’Handbol ho poden fer fins a sisè”, afegeix el coordinador.

El somni continua. L’objectiu és tenir almenys un equip femení per categoria. “Ara ve el més difícil, consolidar el projecte i fer-lo créixer”, reconeix Bosser, que segur que somia amb un sènior format per jugadores que hagin crescut al club.